Entrevista a Roc Lluís Mulet,

director de la Banda Municipal de Música de Paüls

La música serveix per alegrar o ambientar les festes o esdeveniments públics i populars, i així s'ha fet des de temps remots (trobem a l'arxiu de l'Ajuntament, per exemple, que en l'inventari del 1873 hi ha "cremallers per a llum als balls nocturns" o que per a la inauguració de les fonts públiques, al 1886, es va fer "festa amb missa major, gaita i ball a la tarda"). A Paüls tenim dues festes durant l'any, pròpiament locals, les Festes Majors d'agost i la festa d'hivern o de Sant Antoni. En aquesta última, sigui pel temps hivernal o sigui per la importància menor, si ho comparem amb la de l'estiu, la "categoria" de l'ambientació musical també variava, i així trobem que al 1912, per exemple, les festes de Sant Antoni eren amenitzades amb "dolçaina pels carrers del poble", mentre que a les festes de Sant Roc del 1894 es va llogar "la música de Gandesa", a les del 1903 "la música de Tivenys, per 150 pessetes" o al 1906 és "Pedro Alcon, del Pinell, qui dirigeix la banda de música per a festes".

Sigui com sigui, a començaments del segle XX sembla que va sorgir el cuquet de la música arreu del nostre poble. Potser va ser després de conèixer les músiques de Gandesa, de Tivenys o del Pinell que van engrescar-se per a crear una formació local, l'embrió del que avui és la Banda Municipal de Música de Paüls.

Amb el concert de Nadalet d'enguany, es vol començar amb els actes que durant tot l'any vinent s'aniran celebrant per tal de commemorar el centenari de la Banda de Paüls. I qui millor que el seu director actual perquè ens en parli.

Ens explica una mica com ens han passat de boca a orella els començaments d'ara fa 100 anys:

L’any que es va anar a buscar l’Isidro Alcon, del Pinell, sembla que va ser el 1910, quan es va formar la primera banda del poble. Tot i que la primera actuació pública potser va ser al 1913, segurament fou el 1911 que va començar a formar-se com a tal.

Apuntem una referència que hem trobat a l’arxiu de l’Ajuntament de Paüls on, en sessió del Consistori de data 8 d’agost del 1915 es justifica el següent: “per una major economia en el pressupost, seria convenient que la banda de música d’aquest poble se l’anomenés Banda Municipal, i cobrarà 500 pessetes per any”. El director serà Isidro Alcon Vidiella, tenen estatuts o reglaments i tocaran les dues festes de sant Antoni, les tres de sant Roc, les processons de Corpus i Divendres Sant i sempre que l’Ajuntament vagi en Corporació a rebre alguna personalitat, per la festa de l’arbre o altres casos anàlegs. Aprofitem per demanar que si algú té més informació per aportar, sigui oral o escrita, o bé té algun record d'algun moment de la història de la Banda ho pot fer saber al seu director perquè en quedi constància i es pugui arxivar.

Van ser-ne directors l’Isidre Alcon Vidiella, el Pedro Alcon Pallarés, el Domingo Alcon Pallarés, l’Alberto Jaques Garcia, l’Enrique Facerias Gracià, el Juan Luis Gabriel Bru i, des del 2005, el Roc Lluís Mulet.

Per tal de celebrar el centenari, com a branca directa del fundador de la Banda i com a músic de Paüls que ha tingut més renom, s’ha invitat la muller i la filla del Domingo Alcon Pallarés

Els quatre moments que jo considero més importants i que ja vaig citar en una entrevista radiofònica, potser perquè els hem viscut de més a prop i més conscientment o perquè hi estàs més involucrat (dels fets anteriors no mo n’assabentàvem tant....), serien l’homenatge que es va fer al 2005 a tota la gent que va formar part de la Banda; un altre moment molt important va ser l’entrada de la mostra Banda en la Federació de Societats Musicals de Catalunya ; un altre seria la gravació del CD, del que farem la presentació el dia 26 de desembre; i també l’actuació que vam fer a la catedral de Barcelona el 9 de maig del 2009.

Vull destacar que aquests quatre moments han estat possibles gràcies a que hi ha hagut una trajectòria de cent anys. Sí que hem arribat al moment puntual de gravar un CD, però aquest fet és conseqüència que hi ha una banda des de fa molts anys, potser amb una altra estructura, amb una altra manera de funcionar, però ha estat el fil conductor, el camí que ens ha portat en aquests moments a gravar el CD. Penso que és l’esforç i el treball de cent anys, perquè no és una cosa que haguéssim pogut fer en 4 ó 5 anys, que és la vida que té la Banda actual.

Aquests 100 anys ha tingut moments molt diferents, però vàlids tots. A mi m’agradaria veure un assaig per saber com ho feien aquella gent, i també m’agradaria que d’aquí a 30 anys, qui hi sigui pugui escoltar aquest CD i pugui dir “tenien il·lusió, però la Banda d’ara és més bona que la del 2010", cosa que potser egoistament ens doldria una mica, però també voldria dir que durant trenta anys s’ha continuat treballant i el nivell ha pujat, amb la qual cosa ells serien millors, però nosaltres estaríem més contents perquè la cosa hauria anat progressant i no s’hauria aturat. Si d’aquí a trenta anys la Banda pot gravar un altre CD i diu que la Banda del 2010 sonava bé, però ara sona millor, seria un bon senyal que s’ha continuat en el camí que hauria començat farà 130 anys. Tant de bo anés evolucionant!

Sovint es diu que moltes cases del poble tenen o han tingut algun músic. Ell ens explica la seua trajectòria

Mon pare va tocar durant uns 25 anys el clarinet. Per a mi, el que primer va ser una afició més endavant s’ha convertit en una professió. En acabar l’EGB volia estudiar. La terra m’agrada, però no com a mode de vida. No va ser possible per motius familiars, però davant la meua insistència per voler estudiar, mon pare un dia em va dir que m’havia buscat un professor de música a Tortosa perquè em fes classes un dia a la setmana. Aquell home, David Curto, el primer dia ja em va dir que ell no ho feia per diners (estava jubilat), però sí que ens va dir “si el xiquet (tenia 12 anys, jo) estudia, serà gratis; si no estudia, d’aquí a dos setmanes ja no caldrà que torni a baixar”. Jo m’ho vaig agafar com un flotador, i als 14 anys li vaig dir a mon pare “m’acabaré traient la carrera de músic”. Ell no s’ho acabava de creure perquè “en aquest poble n’hi ha hagut molts, de músics, però no se l’ha treta mai ningú tota”. “Doncs jo et prometo que seré el primer”, li vaig contestar i, efectivament, la vaig  acabar tota però em va guanyar el Roc Benaiges , ell la va acabar un curs abans. Vaig haver de fer l’ESO i el batxillerat amb 30 anys, per aconseguir el títol!

Però jo vaig fer cap a la música com hauria pogut estudiar de bomber. La meua dèria era estudiar i preparar-me per alguna cosa. Treballar la terra, en una fàbrica, , ... potser és la millor vida del món, però a mi no m’agrada.

D’un dia a la setmana vaig passar a dos, després instrument, i més endavant, com que anava bé, em vaig apuntar amb l’Angelats i després al Conservatori. Cap als 18 anys, gràcies a la Glòria Alcon, que em va aconseguir un professor, vaig anar a Barcelona perquè a Tortosa no hi havia ningú per ensenyar trombó. Llavors, si hagués convingut a Madrid, mon pare m’hagués portat a Madrid i tot. A mi, allò que més m’agrada és el món de l’ensenyament, i si puc compaginar l’institut amb la banda o l’escola de música, millor: el dia a dia del col·le i dels alumnes m’agrada molt.

I es converteix en el director de la Banda de Paüls

La idea de formar la banda la vaig plantejar com una trobada i uns assajos per a fer un concert. Ens va agradar i ho hem tirat endavant: ens hem deixat anar i ens ha agafat el corrent.

La feina amb la banda és molt esgotadora, però els moments bons i gratificants compensen les moltes enrabiades que hi ha pel mig. Tinc moltes estones que m’ho passo molt malament, però suposo que com qualsevol altra persona en la seua professió.

El problema no és “anar a tocar”, allò que realment és un problema és “preparar per anar a tocar” (buscar contactes, parlar amb la gent, intentar que tot surti el millor possible,...).

Una cosa que ens és pròpia de Paüls, i ho he parlat amb gent gran, és que ens podem barallar i podem tindre les nostres diferències, que les tenim, poden haver-hi disparitat de criteris i opinions, que també són bones, però a l’hora de tocar, tot déu compleix, i això és una cosa que només passa a Paüls.
No és tot tan fàcil, però tan complicat tampoc, jo em puc equivocar, perquè em toca prendre decisions puntuals,tot i que sempre és el grup el que decideix, però quan  m’ho toca fer sempre intento que el grup surti beneficiat  intentant que la decisió hagi estat el més encerada possible.

Una de les satisfaccions que tenim és el dia 26 de desembre, quan estàs dirigint, et gires i veus tot el Casal ple (els músics ja ho tenen tota l’estona de cara ...).  aquella sensació, en aquell moment, de veure tot el Casal ple... és per un músic una sensació indescriptible, s’ha de viure……..  Jo fa 25 anys que estic a Tortosa tocant amb la banda, i aquesta sensació, quan ens han aplaudit en tocar el pasdoble Tortosa, jo no l’he tinguda mai. No em pregunteu per què, i no és que sigui més bo o més dolent, però ho sento d’una altra manera.

 Rumors i discussions sobre la gestió

La manera com funcionem ara no sé si és bona o és dolenta, però és la que en el seu moment es va decidir entre tots. Que han passat uns anys i pensem que aquesta manera ha de canviar?, doncs fem-ho, convoquem una assemblea i ho decidim entre tothom. Si hem d’anar cap a un costat o un altre ha de ser decisió de tots.

Quan vam gravar el CD, com que les despeses anaven a càrrec de l’Ajuntament i la Diputació, vam proposar-nos de fer una festeta, i tot plegat (paella, sopar,...) ens va costar 1.100 euros, que s’han pagat del compte corrent. També s’ha comprat una bateria. Per anar a Gandesa, com que no podien vindre els de l’Atalaia i de la Xaranga Tal com sona, vaig proposar d’anar-hi amb els de Rasquera i repartir els diners. Per la festa de santa Cecília, amb les tires i el bingo vam recaptar 400 euros, que van servir per a pagar el duo que va actuar. Per la barra, hi va haver un dèficit de 8 euros, però a cada músic se li donaven dos tiquets de consumació...

En els sis anys que porto de director, crec que la gestió ha estat transparent, que s’han explicat tots els passos que hem fet i que s’ha considerat a tots els membres per igual. Tots som la part que ens toca del mateix puzzle, i tots som una peça, uns més grossa, i uns altres potser no tant, però si no hi som tots el puzzle no es completa.

El que m’emprenya (i em fascina) és que a l’hora de tocar es toca, i llavors em pregunto per què ens hem discutit tant i durant tant de temps si al final tots acabem fent el que ens correspon. A Tortosa i a fora al·lucinen i diuen que si ells es discutissin la meitat del que ho fem a Paüls, no és que no toquessin més junts, sinó que segurament no es tornarien ni a parlar més mai. . Però a la vegada també penso que la diversitat d’opinions es el que ens fa avançar.

Les sensacions que he tingut en moments puntuals, no les canvio per res del món. Però sóc una mica rar: quan és un moment molt bo, penso que no m’he de fer il·lusions perquè vindrà una segona part. I quan és dolent,tot i patir més, també penso que aviat anirà millor.

Antecedents de la Banda actual

Segurament si no hagués estat pel Lluís del Portal, cap al 1974-75 la llavor ja s'hagués perdut. És el director honorífic de la Banda.

Molts components de la Banda actual som hereus de la seua faena. Tots vam començar amb bandúrries, llaüts i guitarres. És una demostració del camí que s'ha anat seguint.

Avui en dia som més accessibles a la formació, amb els mitjans que tenim. Són pocs els llocs amb 600 habitants que tenen una Escola de música amb 28 alumnes, amb tres professors del mateix poble i també que hi ha gent tocant a la Banda que han sortit d'aquesta Escola. L'Ester i la Laia, per exemple, van començar que amb prou feina tocaven la flauta, i avui en dia són dos peces molt importants. I ho són perquè van començar i han continuat. Nosaltres arribem on arribem, i qui vol continuar pot anar al Conservatori. Si algú va a estudiar música, qui hi surt guanyant és la Banda, perquè qui se'n beneficia és qui toca amb ell o ella.

Fer un músic costa molts anys. Fer sortir un xiquet perquè toqui una cançó tot sol el dia de final de curs costa tres anys. Fer que pugui tocar un paper amb la banda, pot costar uns altres 3 ó 5 anys. Molts es perden pel camí, molts es fan grans, ... Si en un moment donat una altra gent no hagués aguantat, nosaltres avui en dia no seríem aquí. El Lluís, en aquell temps, per obrir cada dia i dins les seues possibilitats, va aguantar i és el nexe d'unió entre la banda dels anys setanta i la banda del 2005.

Preparats pel centenari de la Banda

La idea inicial és que durant el 2011 hi hagi diverses coses.

Cap a l'estiu m'agradaria contactar amb una Banda de les potents (la d'Ulldecona, la de la Sénia, la d'Amposta,...) perquè vinguin a fer un concert. Durant l'any, programar uns concerts en moments puntuals. També podrien fer-se grups de cambra: podrien tocar les flautes al castell, els clarinets al Serrall,... que l'únic que ens costaria seria temps d'assaig.

El punt de sortida volem que el marqui el concert de Nadalet. Hi haurà dues parts diferenciades: la primera serà la presentació del disc (triarem només unes peces). En la segona, actuarà la Banda amb col·laboracions d'altres grups del poble (els tambors de Timballeira, els instruments del Conjunt instrumental i les veus del Cor parroquial i de la coral Les Veus de Paüls). I també esperem una última sorpresa...

Predileccions musicals

Sento una atracció especial per La Storia, de Jacob de Haan. És una de les que hem gravat al CD i és la primera cançó que vam tocar com a nova formació de Banda gran, per a instrumentació. Havíem tocat passosdobles, sardanes, i La Storia va ser com dir "som una banda gran, amb molts instruments i podem tocar una peça com aquesta", a més ens agrada i també la vam tocar a la catedral de Barcelona. Podem dir que és la primera que vam tocar des de que funcionem d'aquesta manera.

Camí de Sant Roc és molt bonica pel seu simbolisme en dues coses: pel compositor, Domingo Alcon, que és del poble; i pel que suposa Sant Roc, que és una de les coses amb què devem estar unànimement d'acord. En dir "Sant Roc", a qualsevol de Paüls ens brillen els ulls.

Vull acabar desitjant un Bon Nadal i feliç i pròsper 2011 i invitar tota la gent del nostre poble i forasters al concert que amb tanta il·lusió i dedicació hem preparat i que la Banda oferirà el proper dia 26 de desembre a les 18.30 al Casal Municipal.