Cartell situat a la façana de la casa

És una de les conseqüències previsibles per a un poble on vora un 30 % de la seua població supera els 65 anys. No hi ha continuïtat en els oficis que fins ara havien sostingut la gent que hi habitem. Passa amb els pagesos de manera generalitzada (només cal veure algunes partides on la malesa ha invadit els bancals que fins fa ben poc es llauraven), i encara sort que hi ha qui confia en el seu servei i no abandona, com el forn de cal Portal o la recent obertura de la carnisseria Carme...

El cafè del Músic, però, tanca. L'Abdon i la seua família no han tingut altra opció que aquesta. Ha arribat a l'edat de jubilar-se. A partir del primer de juliol, s'haurà acabat una alternativa lúdica que teníem a Paüls.

Com diu el cartell de l'entrada, el cafè del Músic va obrir portes al 1914 amb dos fills del Pinell, l'Isidro Alcon Vidiella i la Magdalena Pallarès Olesa. El nom de la casa es va trobar fàcilment, ja que el senyor Isidro fou qui va crear la primera Banda de música de Paüls, i era ben evident que se'l pogués anomenar així (normalment no enganya la inventiva de la gent, i si no fixeu-vos en els noms de casa cal Barbut o cal Gordo).

El lloc del local no era on és ara, sinó que va ser cap als anys 40 que s'hi van instal·lar. De primer, amb una era al costat, que es rebatia per a poder-hi fer el ball, i més tard amb el sostre tancat com és avui en dia. Al 1952, van començar també les sessions de cine, amb el tio Felip com a capitost. I, quan es va fer gran (havia nascut al 1946), tot va passar a mans de l'Abdon, qui ho ha comandat fins ara.

El cafè ha estat obert gairebé un segle, durant el qual la immensa majoria de gent de Paüls hi ha passat alguna estona. Pensem que durant uns quants anys s'hi celebraven els balls de Nadal o del vermut amb conjunts i orquestres de tot arreu, començant pels locals Dalas (Cimarron, Júniors,...), s'hi han ofert concerts amb bandes de música (la Lira Ampostina,...), cantautors (Marina Rossell, Maria del Mar Bonet,...), també obres de teatre amb grups locals com La Tartana o de més renom (Vol Ras), etc, etc.

Allò que més doldrà, però, serà perdre la quotidianeïtat que oferia a uns quants clients del cafè. I és que, com a tal, ha servit de lloc de trobada i tertúlia per a molta gent. També s'hi han passat estones d'esbarjo tot jugant a les cartes, al futbolí, mirant la tele o simplement estant a la fresca de la terrassa del carrer tot prenent un refresc o un cafè.

Ja no s'hi farà més la partida de cartes...

Per tal d'acomiadar-se de la seua clientela, l'Abdon i la seua família han volgut ajuntar-los a tots en una tarda especial i han ofert un refrigeri a qui li ha volgut donar el comiat de cafeter i, alhora, engrescar-lo en la nova etapa vital que ara engegaran.

Amics i clients van voler acomiadar el local on s'hi han estat moltes estones

Home de gresca i gran cafeter, a l'Abdon no li han sortit gaires paraules en fer el comiat, però d'alguna manera ho ha reflectit en una carta adreçada a tota la seua clientela i que reproduïm a continuació:

Si des de molts anys

el nostre cafè

ha estat el punt de trobada,

de reunió i de companyia,

ha estat gràcies a tots vosaltres.

Estem orgullosos d'haver format part de grans moments

que entre tots hem compartit i viscut al cafè.

Esperem i desitgem que la nova etapa

que començarem a partir d'ara

sigui un punt de partida de nous projectes.

Ens jubilem del cafè

però Cal Músic sempre estarà al vostre servei.

Gràcies per acompanyar-mos!

Cafè de Cal Músic

Paüls 2011

Darrera la barra on s'hi han passat moltíssimes hores